ET DESITJO QUE...

Primer et desitjo que estimis i que, estimant, també siguis estimat. I que, si no és així, siguis breu per oblidar, no guardis rancúnies. Per tant, desitjo que no sigui així, però que si és, sàpigues ser sense desesperar-te.

També et desitjo que tinguis amics i que, fins i tot dolents i inconseqüents, siguin valents i fidels, i que com a mínim n'hi hagi un en qui puguis confiar sense dubtes. I pel fet que la vida és així, també et desitjo que tinguis enemics. Ni molts, ni pocs, la mesura justa, per tal que, de tant en tant, et qüestionis les teves certeses. I que entre ells, com a mínim n'hi hagi un que sigui just, per tal que no et sentis massa segur.

A més a més, et desitjo que siguis útil, però no pas insubstituïble. I que en moments dolents, quan ja no quedi res, aquesta utilitat sigui suficient per tal de mantenir-te dempeus. De la mateixa manera et desitjo que siguis tolerant, no amb els que s'equivoquen poc, perquè això és fàcil, sinó amb els que s'equivoquen molt i sense remei, i que tot fen bon ús d'aquesta tolerància, serveixis d'exemple als altres.

Et desitjo que, essent jove, no maduris gaire de pressa i que, ja madur, no insisteixis a rejovenir, ni que, essent vell, no et quedis al desesper. Perquè cada edat té el seu plaer i el seu dolor, i és necessari deixar que flueixin entre nosaltres.

De passada, et desitjo que siguis trist. No pas tot l'any; amb prou feines un dia. Però que aquest dia descobreixis que la rialla diària és bona, que la rialla habitual és insulsa i la rialla constant, malsana.

Et desitjo que descobreixis amb la màxima urgència, per sobre i malgrat tot, que existeixen, i que t'envolten, éssers oprimits, tractats amb injustícia i persones infelices.

Et desitjo que acariciïs un gat, que alimentis un ocell i que escoltis un pardal com deixa anar triomfant el seu cant matinal, perquè així et sentiràs bé per res.

També desitjo que plantis una llavor, per més minúscula que sigui, i que l'acompanyis durant el seu creixement, per tal que descobreixis de quantes vides és fet un arbre.

A més a més, et desitjo que tinguis diners, perquè cal ser pràctic. I que, com a mínim una vegada l'any posis una petita part d'aquests diners al teu davant i diguis: <<Això és meu>>, només perquè quedi clar qui és l'amo de qui.

També et desitjo que cap dels teus afectes no es mori, però que si en mor algun, puguis plorar sense lamentar-te i patir sense sentir-te culpable.

Et desitjo finalment que, si ets un home, tinguis una bona dona i que, si ets una dona, tinguis un bon home, demà i l'endemà, i que quan estiguin exhausts i somrients, parlin sobre amor per tornar a començar.

Si totes aquestes coses arribessin a passar, no tinc cap altre cosa per a desitjar-te.

VICTOR HUGO

Referència:

Rovira, Àlex. (2008). Paraules que curen. (2a. ed.) Barcelona: Plataforma Editorial.

ISBN: 978-84-96981-17-1