L'ALEPH

Aquesta entrada, és un fragment d'un dels llibres de Paulo Coelho, Aleph. Aquest llibre narra una història en primera persona de l'escriptor, però deixant-nos grans reflexions que ens incita a llegir-lo a poc a poc per a poder-ne treure el màxim fruit. Totalment recomanat.


  <<-Som fruit del que hem après?

  -Hem après en el passat, però no som fruit d'això. Hem patit en el passat, hem estimat en el passat. Però això no ens serveix en el present. El present té els seus reptes, el seu mal i el seu bé. No podem culpar el passat ni donar-li les gràcies pel que ens passa ara. Cada experiència amorosa nova no té absolutament res a veure amb les experiències passades: sempre és nova.

  Parlo amb ells però també parlo amb mi mateix.

  -Podem fer que l'amor aturi el temps? -pregunto-. Ho podem provar, però convertirem la nostra vida en un infern. No fa més de dues dècades que estic casat amb la mateixa dona. És mentida. Ni ella ni jo som els mateixos, per això la nostra relació està més viva que mai. No espero que ella es comporti igual que quan ens vam conèixer. L'amor està més enllà del temps. Més ben dit: l'amor és el temps i l'espai en un sol punt, l'Aleph, que no para de transformar-se.>>


Referència:
Coelho, Paulo. (2011). Aleph. (3a. ed.) Barcelona: Proa.
ISBN:978-84-7588-257-4